La soprano Sara Blanch (1989, Darmós, Tarragona), amb una trajectòria consolidada i reconegut prestigi internacional, va ser guardonada l'any 2016 amb diversos premis al Concurs Tenor Viñas: quart premi oficial, premi al millor cantant català, premi al millor intèrpret de sarsuela, premi del públic, premi al millor intèrpret de Mozart i diversos premis extraordinaris més.
En el marc de la 63a edició del concurs, la soprano ha ofert un recital d’àries d’òpera en l’acte inaugural al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
La cantant arribava a Barcelona després d’una producció exigent al Festival del Tirol a Erl, on havia interpretat el paper de Lucia a Lucia di Lammermoor.
Minuts abans de sortir a escena, l’equip va tenir l’oportunitat de conversar amb ella en una entrevista breu.
— Com et sents en tornar al Concurs després de deu anys per realitzar el recital a la Inauguració de la 63a edició del Concurs al Saló de Cent?
Molt emocionada, amb moltes ganes i molta il·lusió. Fins i tot he hagut de deixar una mica les emocions a part perquè realment em fa molta il·lusió. El Viñas sempre és a casa, i a més feia temps que no cantava a Barcelona, així que és com un doble retorn.
És un concurs que em va donar molts premis, a més del 4t premi, altres reconeixements que em van permetre debutar en teatres importants i que van ser un punt d’inflexió en la meva carrera.
— Com ha estat interpretar Lucia a "Lucia di Lammermoor" al Festival del Tirol?
Ha estat una experiència molt intensa perquè ha sigut una producció que m’exigia molt físicament. Jo era a escena el 90% del temps, amb un desgast vocal i corporal molt gran.
Però també m’ha donat molta satisfacció, ja que és un paper que ja he fet i que omple molt. A més, el repte de fer-ho en un festival com el d’Erl, amb una acústica tan especial, ha estat un aprenentatge enorme.
— Com has preparat el programa del recital de la Inauguració del 63è Concurs?
El programa justament s’obre i es tanca amb les dues peces que vaig cantar al concert final del Viñas. Per a mi era important fer aquest vincle amb aquell moment de fa deu anys.
Després, al mig, hi he posat una mica de tot el que he anat fent i per on he anat transitant durant aquests deu anys: Rossini, Donizetti, Bellini… mostrant l’evolució del meu repertori.
Respecte al premi a la millor cantant de sarsuela, hi ha “La primorosa”. Després, el Viñas té molts premis especials que et donen concerts, com el de Peralada o el de Santa Cristina d’Aro. Va ser un impuls molt gran per a mi.
— Què queda de la Sara que es va presentar al Concurs fa deu anys?
Queda, sempre queda. Queda l’essència. Quan miro enrere sí que veig aquella Sara molt més inexperta i veig tot el que he après, tot el que he caminat i com he crescut tant vocalment com professionalment. Però les ganes, la il·lusió i la passió per cantar són exactament les mateixes que fa deu anys.
— Com vas viure el Concurs? Què recordes d’aquella experiència?
Recordo que en aquell moment estava fent una producció a Sarrià. Em vaig inscriure al concurs, però vaig anar passant etapes sense pensar gaire en el resultat final.
Vaig anar decidint sobre la marxa perquè l’any anterior m’hi havia presentat i no havia arribat a la final. Llavors em vaig dir: «Aquest any vaig a gaudir i a fer el millor que pugui».
Quan vaig arribar a la final, els vaig trucar a casa i els ho vaig dir; no s’ho acabaven de creure. Va ser molt emocionant. També recordo el concert de la final al Liceu, amb tot aquell públic… va ser una experiència inoblidable.
Un concurs que premia és el Concurs. El Concurs Viñas és el meu concurs. He fet altres concursos, alguns menors que he guanyat, altres similars que he quedat finalista, però el Viñas té una màgia especial.
— Quina és l’habilitat més important que ha de tenir un cantant?
El més important és treballar-se un mateix. Jo el que intento sempre és ser millor, no només en el cant sinó en tot el que envolta la meva professió: idiomes, interpretació, preparació física, salut mental…
Tot allò que et pugui beneficiar perquè el cant surti millor: intentar sempre perfeccionar la tècnica, estar sòlida musicalment i ser molt disciplinada. Aquesta carrera és una cursa de fons i requereix molta constància.
