Ketevan Kemoklidze va oferir als assistents de la Final del 63è Concurs un recital molt especial. Abans de la seva actuació, l’equip va poder conversar amb ella per recordar el seu pas pel Concurs i parlar sobre el moment actual de la seva carrera professional.
— Han passat vint anys des del teu pas pel Concurs Tenor Viñas. Què representa per a tu ser avui de nou aquí?
Fa vint anys vaig tenir la sort de participar en el Concurs Tenor Viñas i no podia imaginar tornar a cantar aquí, oferint aquest recital. Per a mi és un honor i una gran responsabilitat. Barcelona i el Gran Teatre del Liceu són llocs molt especials per a mi, perquè aquí va començar tot. Tornar després de vint anys i cantar en aquest escenari em fa sentir molt feliç i molt agraïda.
— Què recordes del teu pas pel concurs? I què va significar per a tu?
Jo estava assajant per a la producció d’Otello al Liceu mentre feia el concurs. El Concurs Viñas té un nivell molt alt i cantar en aquest escenari és un repte molt gran per a qualsevol cantant jove. Recordo l’emoció, els nervis i la il·lusió de cada fase.
Per a mi va ser una gran oportunitat. El concurs ha estat molt important perquè, per als joves, és fonamental tenir plataformes com aquesta, on pots mostrar el teu talent davant d’un jurat internacional i d’un públic tan exigent i coneixedor com el del Liceu.
— En quin moment et trobes a nivell professional?
Crec que els cantants no parem mai de desenvolupar-nos, perquè és molt important continuar creixent per estar a l’escenari. Encara que tinguis un nivell, sempre cal anar endavant. Em trobo en un moment molt interessant de la meva carrera. Penso que el camí que he fet i el que faré és molt interessant, perquè vaig tenir la sort de cantar molt Mozart, Rossini i altres, i ara al meu repertori ja hi ha papers com Eboli, Carmen o Amneris, papers més grans. Per als joves és molt important seguir bé el desenvolupament de les seves veus. No fer mai les coses amb presses i sempre escoltar les possibilitats i les capacitats del nostre cos, de la nostra veu, i seguir un instint vocal.
— Com has preparat el recital de la Final?
El primer que vaig fer va ser mirar el programa que vaig cantar fa 20 anys. Hi ha algunes coses que no he pogut repetir, però exactament vaig cantar La favorita de Donizetti, així que el primer número serà l’ària de Leonora. Cantaré Carmen, perquè no és possible sortir sense Carmen. També cantaré una cançó georgiana per primera vegada al Liceu, una sarsuela, l’ària de la princesa d’Adriana Lecouvreur i Mompou.
— Quina és l’habilitat més important que ha de tenir un cantant?
Penso que hi ha algunes habilitats obligatòries: la veu, la intuïció artística i el talent, no només per cantar, sinó per presentar un paper de manera creïble per al públic. També l’educació musical és molt important, perquè a vegades has d’aprendre un paper en pocs dies.
Crec que ara els cantants tenen més “deures” que abans, perquè no només han de mantenir la forma vocal gràcies a una tècnica sòlida, sinó que també han de mantenir-se físicament molt bé, ja que avui dia les exigències són més grans. Tenim moltes produccions modernes i hem de respondre a aquestes exigències. Estar físicament en bona forma és positiu per a la salut i per cantar bé.
També és molt important saber comunicar-se bé, perquè ens comuniquem amb el públic, amb els agents, amb els directors de teatre, els directors d’escena i amb els nostres col·legues. La comunicació humana és fonamental. I avui dia també és important saber com presentar-se, perquè vivim en un món de xarxes socials i ens hem de mostrar de manera interessant per al públic i per als teatres. Podem cantar bé i actuar bé, però al final depenem del públic i dels teatres.
Per això els joves han de saber quin costat de la seva personalitat i del seu art han d’ensenyar, perquè quan algú hagi de triar, triï aquella persona i no una altra. Els cantants hem de ser més complets: cantar, actuar, comunicar, presentar-nos bé… hi ha moltes coses que entren en joc.
També és important que avui dia molts cantants tinguin el suport de la seva família. Això també és una xarxa de suport, i penso que els cantants d’avui tenen més suport que en altres temps.
— Quin consell donaries a futurs concursants?
Gaudir el moment de cantar és el més important, perquè si un cantant gaudeix del seu art, pot transmetre’l als altres. Sentir-se agraïts per ser en un lloc tan meravellós, màgic i històric. El Liceu reuneix totes aquestes paraules meravelloses.
Recordo la primera vegada que vaig cantar en aquell escenari: em vaig sentir molt agraïda, perquè era una cosa que havia esperat durant molts anys. Crec que els joves han de tenir aquest sentiment, perquè és màgic cantar al Liceu, on han passat tots els grans cantants del món.
I si no arriben els resultats que esperen, no vol dir res. El més important és cantar bé, gaudir del moment i continuar desenvolupant-se, estudiant i lluitant pels somnis. Estic segura que els somnis es compleixen; hi ha un moment en què es fan realitat.
És molt bo per als joves guanyar concursos i premis, però si no passa ara, no vol dir que no passi en un altre moment, en altres llocs, ni que no arribin a cantar en grans escenaris. El més important és no perdre mai l’esperança i tenir moltes ganes de seguir els somnis.
