Karla Pineda (1994, Costa Rica) és la guanyadora del Cinquè Premi del 63è Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas, Premi del Públic a la millor veu femenina i Premi Extraordinari Joyce DiDonato.
— Un cop acabat el concurs, com et sents?
Estic molt feliç, summament agraïda i plena d’energia. Poder guanyar un concurs com el Tenor Viñas 2026 és el somni de qualsevol cantant d'òpera, és increïble.
— Què et va portar al món líric i de l’òpera, i quan vas decidir dedicar-t’hi professionalment?
La meva formació musical va començar des de petita amb el meu pare. Vaig tocar bastants instruments, sobretot guitarra i mandolina. Després vaig anar a la Universitat de Costa Rica a estudiar cant líric, i un dia em van convidar a cantar un petit paper a l'òpera Don Giovanni. Quan vaig pujar a l'escenari, i vaig sentir tota aquesta màgia, l'orquestra, el vestuari, el maquillatge, tot, vaig dir: «Això és el que vull fer la resta de la meva vida.»
És la meva primera competició de cant aquí a Europa i realment significa moltíssim. De fet, diverses persones em van dir que era un somni participar en aquest concurs i vaig decidir fer-ho. Vaig fer l'audició a Madrid, vaig passar a la segona ronda i aquí estem.
— Quins diries que són els teus rols somiats?
Tinc diversos rols somiats. M’agrada moltíssim i tinc moltíssimes ganes de cantar Santuzza de Cavalleria rusticana, Carmen, i potser en un futur una mica més llunyà, Dalila o Amneris.
— Quin consell donaries als futurs concursants?
El consell que els podria donar és que els somnis sí que es compleixen. Si realment tens el compromís, les ganes, aquesta perseverança i treballes dur pel teu somni, ho pots aconseguir. La ment de vegades ens juga una mala passada, però cal tenir un enfocament clar, ser pacient i, sobretot, ser molt perseverant, ser molt constant en el treball.
— En tres paraules, com definiries el Concurs Tenor Viñas?
Desafiament, exigència i començament - un nou començament.
Costa Rica és un país molt petit, i és un gran assoliment poder representar el meu país. D’alguna manera, també sento que obro una porta perquè altres cantants costa-riquenys vegin que és possible arribar a aquests espais internacionals.
